Grup Senders Flix: 30.12.12 - La Fatarella - Espais de la Batalla de l'Ebre

Ruta per la Fatarella

Camí de Raïmats (que és el tram Fatarellenc del camí Flix - La Fatarella), per després desviar-nos i visitar el Campament del XV Cos del Exèrcit Republicà. a la línia de bunkers (coneguda com la línia fortificada de la Fatarella), a les trinxeres del Camí d'Ascò......per tornar després al poble pel GR7-1.

Senderistes (5):

Fina
Carmen
Àngels
Rosa
Jaume

Fotos al facebook: Angels / Carmen

Crònica de Fina Masip i fotos

Aquí us deixem la crònica que va fer la nostra senderista

Àngels al seu blog

________________________________________________

Espais de la Batalla de l'Ebre.

La Fatarella. 30 de desembre de 2012

(Crònica d'Àngels Pérez)

Avui hem tornat a veure els espais de la Batalla de l'Ebre a La Fatarella, un petit comitè del grup Senders Flix: Carme, Ro Sa, Fina, Jaume i jo. Han estat 10km els que hem fet, però avui no ens interessava tant caminar com visitar aquesta zona de la guerra civil.

Hi havíem estat el mes de setembre amb La Cana, de Flix i el Grup Cultural Lo Riu de La Fatarella, entitat que s'ha dedicat a buscar i a "restaurar" els espais on es va dur el final de la Batalla de l'Ebre. En aquella ocasió érem més de cent persones i tot i que ens van fer una excel·lent explicació, hi vam voler tornar a veure'ls amb més calma i a recrear-nos en aquells llocs on havien estat els darrers soldats republicans, intentant salvar la resta de companys que van poder marxar fins a Flix i passar el pont de ferro, abans de volar-lo.

Vam visitar primer el que anomeno "la ciutat del bosc", un espai on el XV batalló de l'exèrcit republicà va viure durant la Batalla de l'Ebre: moltes cases de pedra amb el terra enrajolat, on els soldats hi habitaven, juntament amb el general Tagüeña. Unes cases, que si bé avui ja estan gairebé enrunades, encara queden com a testimoni de la cruel guerra del 36 i ens podem fer perfectament la idea de com vivien aquells soldats.
La casa del general Tagüeña, al costat dels forns on es coïa el pa, tenia inclòs un refugi al qual s'hi accedia des de la seva petita cambra, per salvaguardar-lo en cas d'atac.
Jaume ens explicà, que al costat de la ciutat del bosc, hi havia -de fet, hi ha- una cabana petita, a la qual un dia hi van arribar els propietaris, una família, que per evitar que expliquessin i delatessin on estaven els soldats republicans, els van retenir fins al final de la guerra.

Després vam anar a les trinxeres, impressionants! Lo Riu les ha netejat i recreat (amb sacs d'arena i els forats on paraven les metralletes i canons) i pots imaginar perfectament els soldats disparant per defensar el seu territori. En una de les trinxeres, aquest any passat es van trobar les restes d'un soldat, anomenat "el darrer soldat" de la Batalla de l'Ebre, a qui han batejat amb el nom de Charlie, encara que segurament era un soldat d'aquí i no estranger, perquè abans de la batalla tots els brigadistes internacionals van ser evacuats. Allí, tal com dic, van trobar Charlie, i el CSIC va fer una investigació de com havia pogut morir, amb la col·laboració de Lo Riu: es va demanar 500 voluntaris per quedar-se a defensar la zona, veient que els soldats de l'altre bàndol anaven avançant i els anaven encerclant. La idea era que els soldats que es quedessin -un suïcidi!- permetessin a la resta de l'exèrcit republicà retirar-se, baixant cap a Riba-roja i després cap a Flix per poder passar el pont i marxar. Els voluntaris sabien que es quedaven a morir, i així i tot es van quedar per salvar la resta de companys.
Charlie va morir degut a una granada del bàndol contrari que va anar a parar dins la trinxera, i sembla ser que la va agafar amb la mà per poder-la tirar de nou a fora però no hi va ser a temps. El cos va aparèixer sense la mà dreta, i presentava metralla al fèmur i també a la part de l'abdomen. Junt al seu cos es van trobar restes d'objectes personals com cartes, un raspall de dents, dentifrici i un xarop. També va aparèixer municicó que encara no havia disparat. Quan t'imagines tot això, l'emoció és incontrolable. Penses: un jove, amb una vida per davant, segurament que amb família, es va quedar voluntàriament, a morir, per salvar els companys... Suposo que l'idealisme i la creença per tot el que lluitaven hi devien jugar un paper molt fort. El van enterrar amb d'altres soldats a Camposines.

Des d'allí ens vam dirigir als diferents búnquers que es van construir on encara hi queden restes de metralla i trets. Impressionant! Tot i la imaginació i les moltes explicacions que ens han donat, no crec que puguem arribar a sentir tot el que es va viure en aquella maleïda guerra.